Es palpava l’emoció (i cert temor) en el comensals abans d’iniciar el sopar, vist l’últim àpat de caire marsupial amb que ens van delectar en Jordi i la Sunsi. Però aquesta vegada van escollir productes i vins més propers, amb resultats igualment fantàstics.
Vam començar amb una amanida tèbia de vieires i pipes, maridada amb un vi del nord d’Itàlia, GAVI di Gavi 2008 de Fontanafreda.
Aquest 100% cortese era refrescant amb aromes a fruita (pinya) i flors, tot i que les característiques de l’etiqueta indicava aromes a llimona, pruna, poma i flors. A la bora era fresc, afruitat, un punt dolç amb un deix amarg (ja sé que no sona gaire bé, però van ser les meves sensacions...). A mi em va agradar molt!
El segon plat va ser llenguado amb gambes i salsa de llimona. Per acompanyar-ho van escollir un sauvignon blanc del Penedès: Tayaimgut 2006, provinent de la bodega del mateix nom que Jaume Bertran té a Sant Joan de Mediona.
Ja havia tingut ocasió de veure aquest extraordinari vi abans, així que no hi va haver sorpreses, però sí molta satisfacció per l’elecció (i el maridatge). Els aromes a maracujà que desprèn quasi arriben a ser embafadors (sense arribar a ser-ho). En boca entra amb el maracujà però deriva cap a pinya i alguna altre fruita... possiblement plàtan, perquè es mostra agradablement gras. Fantàstic!
Tan amb el primer com amb el segon vi, van col·locar a taula un plat amb les fruites associades a les olors que indiquen a l’etiqueta, per fer una fàcil identificació aromàtica. La veritat és que l’experiment no va funcionar gaire, però va fer molta gràcia veure com tothom s’anava passant pel nas la pruna, la llimona, la poma, l’aranja, el plàtan...
De postres gelat de iogurt amb mousse de mató i compota de poma. La Cesca, que és molt llaminera va repetir.
I, com sempre, cafès i gintònics...!
Gavi 2008: 8,5 €
Vam començar amb una amanida tèbia de vieires i pipes, maridada amb un vi del nord d’Itàlia, GAVI di Gavi 2008 de Fontanafreda.
Aquest 100% cortese era refrescant amb aromes a fruita (pinya) i flors, tot i que les característiques de l’etiqueta indicava aromes a llimona, pruna, poma i flors. A la bora era fresc, afruitat, un punt dolç amb un deix amarg (ja sé que no sona gaire bé, però van ser les meves sensacions...). A mi em va agradar molt!El segon plat va ser llenguado amb gambes i salsa de llimona. Per acompanyar-ho van escollir un sauvignon blanc del Penedès: Tayaimgut 2006, provinent de la bodega del mateix nom que Jaume Bertran té a Sant Joan de Mediona.
Ja havia tingut ocasió de veure aquest extraordinari vi abans, així que no hi va haver sorpreses, però sí molta satisfacció per l’elecció (i el maridatge). Els aromes a maracujà que desprèn quasi arriben a ser embafadors (sense arribar a ser-ho). En boca entra amb el maracujà però deriva cap a pinya i alguna altre fruita... possiblement plàtan, perquè es mostra agradablement gras. Fantàstic!
Tan amb el primer com amb el segon vi, van col·locar a taula un plat amb les fruites associades a les olors que indiquen a l’etiqueta, per fer una fàcil identificació aromàtica. La veritat és que l’experiment no va funcionar gaire, però va fer molta gràcia veure com tothom s’anava passant pel nas la pruna, la llimona, la poma, l’aranja, el plàtan...
De postres gelat de iogurt amb mousse de mató i compota de poma. La Cesca, que és molt llaminera va repetir.
I, com sempre, cafès i gintònics...!
Gavi 2008: 8,5 €
Tayaimgut 2006: 10,5 €
