Vam planejar la sortida a Andorra amb la idea de fer alguna ascensió hivernal i provar algun restaurant. El tema de muntanya va quedar en “stand by” per culpa de la nevada... i això ens va deixar temps per gaudir de l’spa de l’hotel. Pel que fa al tema gastronòmic (que és el que interessa en aquest blog) vam tastar dos nous restaurants.
MARQUET GOURMETERIE
Pl. Co-prínceps, 3
Escaldes-Engordany
Tel. 376 820 722
http://www.marquetandorra.com/
Petit establiment al centre d’Escaldes-Engordany de tracte familiar. Bon servei, bona coberteria, bones copes... i excel·lents productes. Nosaltres de primer vam escollir amanida de ventresca de bonítol (normaleta, el més fluix del sopar) i cecina de León (molt bona). De segon Strogonoff (molt bo) i confit d’ànec (excel·lent). Vam regar-ho amb un Remelluri Reserva 2006 (molt bo, però un pèl fred). Vam acabar el tiberi amb un tiramisú de la casa (bo) i dos cafès.
No puc dir que sigui un restaurant econòmic però, amb el servei i els productes oferts, el considero molt interessant (segur que repetirem).
BORDA DEL RECTOR
Carretera General, 2
Incles (Canillo)
Tel. 376 852 606
http://www.bordarector.com/
Vam tenir la fortuna de tenir aquest restaurant molt a prop de l’hotel, fet que ens va permetre anar-hi a peu enmig de la nevada. És la primera borda andorrana que es va convertir en restaurant. És de decoració rústica i amb la brasa a la vista, el servei és correcte (sense ser excessivament professional) però no parlen català (l’entenen). De primer vam compartir un mil fulls de botifarra negre de sang (“morcilla”) i poma, molt bo. De segon un filet bou a la brasa i un entrecot de bou a la brasa. La meva senyora va considera que el filet era bo. El meu entrecot, tot i demanar-lo poc fet, estava lleugerament passat. Vam regar-ho amb Costers del Gravet 2007 del Celler Capçanes (no és dels millors vins de la bodega...)
De postres vam compartir un brownie de xocolata amb gelat de vainilla, que semblava una coca casolana... Vam fer un gintònic i un whisky per agafar forces per la passejada de tornada sota la neu.
Segurament no és la millor borda de país dels Pirineus, però si estàs allotjat a la zona d’Incles és la millor opció a un preu raonable (i té pàrquing propi!).
De tornada d’aquest cap de setmana gastronòmic encara vam tenir temps d’anar a menjar la tradicional escudella (no tan bona com la de la meva mare), el xai a la brasa i el flam de mató a Can Casanova.
MARQUET GOURMETERIE
Pl. Co-prínceps, 3
Escaldes-Engordany
Tel. 376 820 722
http://www.marquetandorra.com/
Petit establiment al centre d’Escaldes-Engordany de tracte familiar. Bon servei, bona coberteria, bones copes... i excel·lents productes. Nosaltres de primer vam escollir amanida de ventresca de bonítol (normaleta, el més fluix del sopar) i cecina de León (molt bona). De segon Strogonoff (molt bo) i confit d’ànec (excel·lent). Vam regar-ho amb un Remelluri Reserva 2006 (molt bo, però un pèl fred). Vam acabar el tiberi amb un tiramisú de la casa (bo) i dos cafès.
No puc dir que sigui un restaurant econòmic però, amb el servei i els productes oferts, el considero molt interessant (segur que repetirem).BORDA DEL RECTOR
Carretera General, 2
Incles (Canillo)
Tel. 376 852 606
http://www.bordarector.com/
Vam tenir la fortuna de tenir aquest restaurant molt a prop de l’hotel, fet que ens va permetre anar-hi a peu enmig de la nevada. És la primera borda andorrana que es va convertir en restaurant. És de decoració rústica i amb la brasa a la vista, el servei és correcte (sense ser excessivament professional) però no parlen català (l’entenen). De primer vam compartir un mil fulls de botifarra negre de sang (“morcilla”) i poma, molt bo. De segon un filet bou a la brasa i un entrecot de bou a la brasa. La meva senyora va considera que el filet era bo. El meu entrecot, tot i demanar-lo poc fet, estava lleugerament passat. Vam regar-ho amb Costers del Gravet 2007 del Celler Capçanes (no és dels millors vins de la bodega...)
De postres vam compartir un brownie de xocolata amb gelat de vainilla, que semblava una coca casolana... Vam fer un gintònic i un whisky per agafar forces per la passejada de tornada sota la neu.Segurament no és la millor borda de país dels Pirineus, però si estàs allotjat a la zona d’Incles és la millor opció a un preu raonable (i té pàrquing propi!).
De tornada d’aquest cap de setmana gastronòmic encara vam tenir temps d’anar a menjar la tradicional escudella (no tan bona com la de la meva mare), el xai a la brasa i el flam de mató a Can Casanova.
PD.- Les úniques compres que vam fer a Andorra van ser uns formatges que espero que es mereixin una nova entrada al blog...!
1 Comentaris sucosos:
Quina altra cosa es pot menjar en una borda que un bon troç de vedella?.
Recordo aquesta, amb les estables al costat de les taules.....
Respecte al fòrum gastronòmic, als estànds pasaven de tu en detectar que no ets un professional de la restauració, però els tallers si que era molt divertit i aprofitat participar-hi.
Publica un comentari