PRIORAT I MONTSANT

El cap de setmana de St. Joan vam fer una escapa a l’Hotel Mas Figueres (Marçà) amb l’idea de gaudir de la Serra del Montsant, de relaxar-nos, de beure vi i d’assaborir la gastronomia local. Tot va sortir rodó exceptuant l’última part que ens va decebre notablement. Aquí un petit resum de tot plegat....

Dues sortides a la Serra del Montsant. La primera al Toll de l’Ou des de Ulldemolins (volíem arribar a la Punta Pericana però no vam tenir temps). La segona al Grau de Carabassall i al Grau de Carrasclet.

Conèixer Clos Dominic (Porrera) de la mà del seu creador, en Paco Castillo, és tot un privilegi. És un personatge entranyable que, per postres, elabora uns grandíssims vins amb l’ajut de la seva família (la seva dona i les seves filles... i sovint el seu fill). Visita a la vinya, a la bodega i tast comentat. Un 10 per en Paco, per la Dominic i pels seus vins!

A l’hotel on estàvem allotjats, a part de tractar-nos com reis, ens van brindar l’oportunitat de visitar la seva bodega: Celler Dosterras. Bons vins a bons preus. I novetats a punt de sortir al mercat... que segur que tindrà molt èxit!

RESTAURANT ELS IRREDUCTIBLES –Gratallops-
Servir un menú, sense beguda, a 39 € (+ IVA) a base d’amanida i carn dura és per denunciar-ho! Feia temps que no em sentia tan estafat... això és terrorisme gastronòmic (només va faltar que el cambrer portés un passamuntanyes).

Suc de tomata, amanida (enciam, tomata i un xic de bacallà), vedella (segons ells filet... jajajaja!) a la taronja, assortit de formatges i crema de mascarpone amb fruites. Mediocritat a preu desmesurat?
El servei correcte, però el més destacable va ser el Dido la Universal 2005 (que no va obrir-nos al davant, si no que va fer-ho en una taula a la vista de tothom!).
Unes hores més tard de ser víctimes del “timo de la estampita” ens van informar que feia pocs mesos que el “cuiner de sempre” ja no treballava al restaurant.

RESTAURANT CELLER DE L’ÀSPIC –Falset-
Aquest bonic i reconegut restaurant de la zona era una vista “obligada”, per això vaig encarregar taula una setmana abans. Ens van col·locar a la sortida de la cuina, tot i que el menjador es va quedar a la meitat de la seva capacitat.Vam demanar el Menú Priorat a 45 € per barba (1 aperitiu, 4 plats, formatges i postres, amb la degustació de 2 vins).

Van servir-nos l’aperitiu sense beguda... quan el xef va adonar-se de l’error va sortir ràpidament de la cuina i va obrir una ampolla (Orto Vins) de la nevera. Les seves paraules: “això és una garnatxa blanca del Priorat....” i de l’ampolla en va sortir un líquid negre! Sense tenir temps de reaccionar ja vam sentir el primer renec de la nit. “qui collons ha posat aquest vi a la nevera”. Un cop solucionat el problema, amb la corresponent discussió davant nostre, no vam tornar a veure al xef fins l’hora de marxar. La resta de la vetllada va discorre entre comentaris en veu alta dels cambrers i algunes imatges que, per proximitat a la sortida de la cuina, vam haver de contemplar. La guinda al pastís la va posar el vi negre... un cul d’ampolla (que no vam tenir temps de veure de quina bodega es tractava) amb el corresponent pòsit! No vam acabar-nos-el i vam demanar si ens podia posar un xic més en una altre copa. La resposta va ser sensacional: un altre cul d’ampolla (crec que era Salmos de Torres) amb més pòsit, si és possible, que l’anterior!!! No vaig tastar-lo. Vaig demanar aigua i vaig acabar un àpat al Priorat amb H²O. La cuina correcte, però no em ve de gust ni comentar els plats.

Una altre detall per saber en quin nivell gastronòmic ens vam moure durant el cap de setmana:
En demanar un gintònic (no cal dir el nom del local...) van oferir-me dos tipus de tònica: Schweppes o una altre de més qualitat. Aquesta tònica de “qualitat” és la de la fotografia.
Si bé la casa Fentimans elabora TONIC WATER, allò que em van servir era una beguda a base de gingebre: GINGER BEER.